Premi Romà Planas i Miró
Cada any l'Arxiu organitza el Premi “Romà Planas i Miró” de memorials populars, amb una dotació de 1.200€ i la publicació de l'obra guanyadora, amb l'objectiu de potenciar el seu Fons Documental. La concessió del Premi es realitza en dues fases. En la primera fase, el Jurat Popular, format per persones residents al municipi i que realitzen la seva tasca voluntàriament, escull entre 5 i 10 finalistes. En la segona fase, el Jurat Estatal, format per experts en l'estudi del memorialisme popular, escull d'entre els finalistes l'obra guanyadora.
En cap cas es tracta d’un premi literari, sinó de donar un incentiu a l’escriptura popular i al lliurament d’obres a l’Arxiu. Per aquesta raó, el Jurat no valora la qualitat literària dels textos, sinó el seu interès com a testimoni d’una època concreta de la nostra història. El Premi té caràcter internacional i està obert a totes les llengües de l’Estat espanyol, ja que el desig d’aquesta institució seria esdevenir punt de referència i centre de trobada per a l’estudi de la memòria i l’escriptura popular.
Les obres guanyadores del Premi Romà Planas i Miró i tots els documents dipositats a l’Arxiu, hagin participat o no en el Premi, són, bàsicament, testimonis de persones que no tenen l’escriptura com a professió o com a part essencial de les seves activitats laborals i personals. Aquests documents son una font d’informació històrica pel seu contingut i també per la forma en què està expressat per escrit, de manera que l’escriptura pugui donar notícia dels usos i de les formes de la llengua oral i, també, del nivell de coneixement que tenen aquests escriptors populars de les convencions ortogràfiques i gramaticals de la llengua que escriuen.
L’Arxiu de la Memòria Popular forma part de l’Associació Europea per a l’Autobiografia (APA) i manté relacions de cooperació amb l’Archivio Diaristico Nazionale d’Itàlia, els Archives de le Vie Privée de Carouge (Suïssa), la Universidad de Alcalá de Henares, etc.
Història de l’Arxiu de la Memòria Popular
L’any 1984, el periodista Italià Saverio Tutino va llançar una crida pública per a la recuperació i conservació de les memòries, les autobiografies i tot tipus d’escriptura personal d’aquelles persones que sense tenir un paper històric rellevant podien donar una nova visió sobre la vida quotidiana i els fets polítics, econòmics i socials més importants de la història. El resultat d’aquesta iniciativa va ser la fundació de l’Archivio Diaristico Nazionale al poble toscà de Pieve Santo Stefano, que té des d’aquell moment la missió de recuperar, conservar i catalogar aquestes mostres de memorialisme popular per posar-les a disposició de la comunitat científica i preservar-les per a les generacions futures.
El mitjà principal de promoció de l’Arxiu i d’adquisició de documentació és la convocatòria anual del Premi Banca Toscana de memorials populars, que compta cada any amb una gran participació de memorials originals. L’acte de lliurament del Premi es transforma en una gran festa popular.
Seguint l’exemple Italià, l’any 1996 l’Ajuntament de la Roca del Vallès, amb la col·laboració desinteressada d’un grup de veïns del municipi, va plantejar la creació d’un Arxiu de la Memòria Popular i d’un Premi de memorials populars. L’origen d’aquesta iniciativa es troba en un esdeveniment luctuós que va marcar la vida del poble de la Roca del Vallès: el 5 de setembre de 1995 moria de forma sobtada l’alcalde del municipi, Romà Planas i Miró, que havia guanyat l’alcaldia en les eleccions del mes de maig d’aquell mateix any.
Fill del poble i amb una gran experiència política, adquirida durant els llargs anys d’exili al costat del president Tarradellas, en Romà va encarnar durant els seus anys d’activitat política a la Roca, i els pocs mesos d’alcaldia, els valors més positius de l’activitat pública: la presentació d’un projecte integrador i no excloent per al municipi, el diàleg obert i respectuós amb totes les forces polítiques i socials, l’obertura de l’Administració als ciutadans amb transparència en la gestió i un tracte igual per a tothom.
Va ser fonamental el seu paper per a la recuperació de la Generalitat de Catalunya i les llibertats democràtiques.
Aquesta desaparició va deixar en tots els seus amics i col·laboradors un buit molt important i el desig de crear alguna activitat per preservar la seva memòria i que sabés recollir el seu esperit polític i humà. En una de les reunions per concretar aquesta idea, Raimon Obiols va parlar de l’experiència italiana i, després d’ampliar la informació amb el mateix Archivio Diaristico Nazionale i conèixer a fons les seves activitats, aquesta va semblar la iniciativa idònia per fer un homenatge al desaparegut Romà Planas i Miró.
D’aquesta manera, el 14 de febrer de 1998 es va presentar al poble de la Roca del Vallès l’Arxiu de la Memòria Popular i al mateix temps es va convocar la primera edició del Premi “Romà Planas i Miró” de memorials populars. Finalment, a principis de l’any 1999, el comitè promotor d’aquesta idea, es va transformar en l’Associació d’Amics de l’Arxiu de la Memòria Popular, que porta la gestió de l’Arxiu en col·laboració amb l’ Ajuntament de la Roca del Vallès. L’objectiu de l’Arxiu és la recuperació, la conservació i la catalogació de tot tipus de documentació autobiogràfica, memòries, reculls de correspondència, testimonis, etc.. en qualsevol suport, ja sigui paper, àudio, vídeo que estarà a disposició de totes les persones que visitin l’Arxiu amb finalitat científica, educativa i divulgativa.
El principal mitjà de promoció de l’Arxiu i d’adquisició de documentació és la convocatòria anual del Premi “Romà Planas i Miró”, en el qual poden participar totes les persones que ho desitgin amb obres de caràcter autobiogràfic, que donin testimoni total o parcial de la seva vida i que no hagin estat publicades amb anterioritat.
Per què a La Roca?
L'Ajuntament de la Roca del Vallès ha creat l'Arxiu de la Memòria Popular com a contribució del municipi en la preservació de la memòria i com a referent cultural a Catalunya. Volem que aquest Arxiu sigui un punt de referència per a totes les persones que escriuen memòries i que, a més, es converteixi en un nou punt de vista per a tots els que vulguin estudiar determinades èpoques del nostre passat.
