Parc La Roca Prehistorica
 
 
 
Inici
El Parc
La Ruta Prehistòrica
Centre d'interpretació
Accessos i serveis
 
Entorn natural
Recursos i activitats
Entorn turístics
El Bloc
Contactar
 
 
   
 
 
 
 
 
 
 
·
·
·
·

 

El Turó de l’Arbocera
(Massís de Céllecs)

Una proposta didàctica
pel coneixement de la
Serralada de Marina.

 

Caminant pel Massís
de Céllecs.

Coneguem una part del
patrimoni natural del
Massís, tot realitzant
una ruta a peu.

 

Caminant pel Massís
de Céllecs.

El Torrent de Sant Bartomeu

 

 
 
Fauna
Parlar dels animals que ocupen un territori sempre resulta complex, per la dificultat d’observació que en molts casos comporta, sobretot pel que fa als vertebrats. Així que, en gran part, caldrà fer un “acte de fe” i pensar que haurem de confiar en els rastres, petjades, restes d’alimentació o altres dades indirectes si volem tenir una idea, per exemple, dels mamífers que habiten una zona concreta, tret que tinguem un tros de sort i sorprenguem algun senglar distret o alguna guineu tafanera!! La Fauna que hom espera trobar en aquesta zona del recorregut proposat és la pròpia de la regió mediterrània. Així a les zones de brolles i vores del camí, trobarem pel que fa als mamífers: conills, guineus, toixons, senglars (omnipresents a tots els ambients del recorregut). Pel que fa a les aus, perdius, tallarols, verdums, gafarrons, pinsans i caderneres mostraran certa preferència per aquestes zones de vegetació arbustiva amb arbres aïllats que, algunes espècies, utilitzaran com a talaia per marcar territoris.

En zones més boscoses podrem sentir el pit roig, les mallerengues, l’escandalós gaig, els tudons, el pigot verd, la merla, i de nit, l’intrigant cant del gamarús. No cal dir que a les zones on sovintegin els pins, podrem constatar al terra la presència de pinyes rosegades per esquirols o ratolins de bosc. Pel que fa als rèptils seran més presents a les zones seques i pedregoses on podrem trobar: sargantanes comuna i cua llarga, llangardaixos, serp blanca o l’esplèndida colobra verda o de Montpeller. Aquests ofidis seran possibles preses d’una de les àligues més belles del nostre cel mediterrani: l’àliga marcenca, especialista en la captura de rèptils i que ens visita a partir de la primavera, provinent del continent africà.

A la zona de ribera hi podrem veure (o més fàcilment sentir) la granota verda, el tòtil, el gripau comú i el gripau corredor, la salamandra, etc. Tots aquests amfibis resseguiran la humitat i frescor que solament trobaran en aquests indrets. Allà on l’aigua estigui prou tranquil·la podrem observar nedant, alguna colobra d’aigua, tot cercant algun dels amfibis abans esmentats. Val a dir que en les bardisses i matollars propers a les zones riberenques podem sentir el cant esplèndid del rossinyol, solament quan ve el bon temps això si. També podrem veure creuar les capçades verdes dels verns i pollancres el preciós oriol, ocell estiuenc a l’igual que el rossinyol, provinent també de terres africanes, que amb el seu exòtic cant i el seus cridaners colors ens evoca les llunyanes terres tropicals d’on prové.

Els artròpodes (insectes, aranyes, mil peus, entre molts altres) existents en qualsevol comunitat vegetal, incloses les pinedes, són extraordinàriament nombrosos. Concretament els insectes, malgrat que en les pinedes el nombre de flors sigui relativament escàs, són abundants no únicament per la seva mobilitat (escarabats, papallones, mosques, mosquits, abelles, vespes, formigues, etc.), sinó perque moltes de les larves són vegetarianes o paràsites, per la qual cosa els adults poden cercar-se en llocs adients on poder col.locar les postes. Per altra banda, la enorme quantitat d’espècies d’artròpodes i la desconeixença de la major part d’aquestes espècies per part del gran públic, fa inviable fer-ne un llistat . Malgrat això, en destacarem alguns exemples prou coneguts o fàcils de veure. En tot el recorregut podrem observar uns bolsons als pins que corresponen a colònies d’eruges de la processionaria del pi, espècie prou coneguda pels transtorns que ocasiona a l’home degut a l’afecció al.lèrgica que produeixen els pèls de les erugues. A les soques dels pins, durant la primavera, hi podem trobar tèrmits, durant l’estiu podem escoltar els cants de les cigarres i cigarretes així com també veure revolotejar diverses espècies de papallones, abelles i vespes, i fins i tot escarabats, al voltant de les flors. Tampoc podem oblidar als escolítids, escarabats barrenadors de la fusta, que deixen les seves emprentes de galeries al revers de l’escorça. Pel que fa a les aranyes són prou vistoses les teranyines; diverses famílies les construeixen entre les branques del bruc i d’altres arbusts fent masses llargues més o menys concaves o convexes. El llistat d’artròpodes seria inacabable, per la qual cosa convidem als vianants a que en el recorregut portin guies que els ajudin en la tasca d’identificació.