Portada Mail Suscriure's a les notícies RSS

Serveis / Equipaments

Equipaments (22) Serveis (17)

L'Actualitat

al teu correu
Envia'ns el teu correu-e per a estar informat de totes les notícies i activitats de la Roca
Notícies anteriors Notícies Mes - Any Històric : Veure Notícia
Històric : Veure notícia

Racons. Sant Pere del Bosc, a la Roca del Vallès


2007-08-03 18:31:12
 

El rastre del temps


El convent de Sant Pere del Bosc, a la Roca, conviu amb les restes dels assentaments romànics i ibers. A la dècada dels anys vint, l'activitat a la masia de can SantPere era frenètica. En aquells temps, els habitants d'aquesta casa de pagès situada als peus de Céllecs, a la Roca, vivien dels productes agrícoles i ramaders, i venien els excedents els dijous al mercat de Granollers. Dalt d'un turó, a uns cinquanta metres de la masia - que segueix habitada malgrat el pas del temps -, es poden trobar les restes d'un petit convent que data de l'any 1340. De fet, les parets de la masia de can SantPere - construïda a meitat del segle XIX- es van fer amb les pedres d'aquest edifici monàstic conegut amb el nom de Sant Pere del Bosc. La masia va començar a néixer quan el convent va començar a morir. Els habitants originaris de “Senctpera” - primer topònim documentat de la masia- es van instal•lar al mateix monestir pels volts del segle XVI, quan Sant Pere del Bosc va quedar buit. El redactor del catàleg del patrimoni arqueològic de la Roca, Josep Maria Massagué, explica que existeixen pocs documents que parlin del convent. Ell apunta que devia servir per allotjar monges en estat de convalescència durant l'estiu, i que possiblement depenia d'algun altre monestir de Barcelona. Segons diu, aquesta construcció tenia dues habitacions amb espai per a tres o quatre monges, i va complir la seva funció monàstica entre els anys 1340 i 1421. Ara només queden dempeus tres murs que recorden el convent a l’esporàdic visitant. Visitar-lo, però, és més complicat del que sembla. Les branques, els arbres i el sotabosc fan d'aquesta zona un espai poc accessible. Avui en dia, encara és possible veure un tros de la porta d'entrada al convent i trobar pedres treballades per l'home. Això sí, la vegetació ha aprofitat els centenars d'anys de solitud per envair l'espai i erigir-se com la gran dominadora del turó. Al terra, una cavitat alerta de les estructures subterrànies que s'hi van fer. Però un altre element ens permet viatjar en el temps cap a èpoques més antigues. Entre les restes del monestir hi ha un gran nombre de teules de ceràmica de l’època romana, que també es troben incrustades en les parets del convent, que segueixen dretes. Fa temps, prop de Can SantPere es va descobrir molt material utilitzat pels romans, i amb tota probabilitat aquestes teules van servir, anys després, per fer el convent en ple període medieval. Es pot dir, també, que el monestir va començar a néixer quan l'assentament romà de can SantPere va començar a morir. Els romans tampoc van habitar aquesta zona sense trobar un petit rastre del passat. O no tan petit, perquè un mur de pedra seca de més de 300 metres de longitud demostra que els ibers ja van instal•lar un poblat al turó de can Santpere, segles abans de l'expansió de l'imperi romà. De fet, els romans no van fer res més que reconstruir el mur i allargar-lo per defensar-se dels enemics. El lector que ha arribat fins aquí ja pot intuir que l'assentament romà de can SantPere va començar a néixer quan el poblat iber va començar a morir. Una de les persones que encara viuen a can Santpere recorda que, en moltes ocasions, ha vist gent que buscava objectes antics prop de les ruïnes. “Havien arribat a trobar medallons”, explica. Evitar aquestes pràctiques hauria de ser una prioritat per a les administracions, però fomentar la difusió d'áquests rastres de la historia potser també. Si més no, deixar les restes en l'oblit, ocultes sota la vegetació del bosc, fins ara no ha donat gaire bon resultat.